El dijous 14 de desembre amb un grup

nombrós de socis hem fet una visita

cultural a la Sagrada Família i

al Poble Espanyol.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona. És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l’arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.

La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí: hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s’integraven en un conjunt estructurat i lògic.

Des del 1915, Gaudí va dedicar-se d’una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l’absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. L’interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d’Antoni Gaudí (1852-1926) només se’n van completar la cripta, l’absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure’n conclosa la torre de Sant Bernabé.

En aquest temple, l’arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d’un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l’estructura amb l’arc parabòlic —també anomenat funicular de forces—, combinant el tractament escultòric naturalista amb l’abstracció de les torres.

L’obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l’absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva construcció es dugui a terme a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades se n’hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990, l’afluència de visitants i el gran renom mundial n’han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida, fins a la pandèmia de Covid-19.

La Sagrada Família va ser declarada basílica menor, pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010.Malgrat que no és una catedral,[6] diverses fonts l’han denominat la Catedral d’Europa, pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

El Poble Espanyol és un museu arquitectònic a l’aire lliure ubicat a la muntanya de Montjuïc a la ciutat de Barcelona ( Espanya ), a pocs metres de les Fonts Màgiques de Montjuïc . És un museu que ofereix art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia. El recinte està integrat per 117 edificis a escala real, que componen un poble típicament espanyol amb els seus carrers, cases, places, teatre, escola, església, restaurants i tallers artesans.

Va ser construït l’any 1929 amb motiu de l’ Exposició Internacional que es va celebrar aquell any a la ciutat. La idea va ser impulsada per l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch i es va concebre com un poble on es pretenien reunir les principals característiques dels pobles d’ Espanya . El projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós , i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo . Van realitzar diversos viatges pel país i van recollir el material que necessitaven –fotografies, anotacions i dibuixos– i així els quatre professionals van poder realitzar el seu projecte.

Tot i que al principi el recinte tenia una vida programada de sis mesos (els mateixos que durava l’exposició), l’èxit de públic va permetre que es conservés i arribés fins als nostres dies. El nom assignat al principi era el d’ Iberona però la dictadura de Primo de Rivera ho va rebatejar com a Poble espanyol .

El museu ocupa una àrea total de 49.000 m² i s’hi reprodueixen a escala diverses edificacions, places i carrers representatius de diverses ciutats espanyoles.

En l’actualitat el Poble Espanyol, que té edificis representatius de quinze de les comunitats autònomes espanyoles – Andalusia , Aragó , Astúries , Cantàbria , Castella-la Manxa , Castella i Lleó , Catalunya , Comunitat Valenciana , Extremadura , Galícia , Illes Balears , Madrid , Múrcia , Navarra i el País Basc -, té la funció de museu arquitectònic a l’aire lliure així com de mostra d’artesania popular. Destaca també una de les col·leccions privades d’art contemporani de Barcelona, ​​amb quadres de Miró , Dalí , i una interessant col·lecció de Picasso ( museu Fran Daurel ), a més de comptar amb locals d’oci com discoteques, teatre, o un dels tablaos flamencs més famosos de Barcelona. Hi ha una rèplica a Palma de Mallorca