Dissabte complert, matí visita a La Pedrera,

dinar al Asador d’Aranda i a la tarda

 “Mar i Cel” al teatre Victoria.

«L’art el fa l’home per a l’home i,

per tant, ha de ser racional.»

(Antoni Gaudí)

La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és l’última obra civil d’Antoni Gaudí, que va començar l’any 1906 i va ser acabada el 1912. Tot i que Antoni Gaudí va ser conegut especialment per la seva etapa modernista, aquesta obra es considera “moderna”. Inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial l’any 1984 va ser, juntament amb el Parc Güell i el Palau Güell, un dels primers llocs de l’era industrial que va entrar a la llista dels llocs més excepcionals del món. El sobrenom de “La Pedrera” li ve del seu aspecte extern, on principalment s’utilitza la pedra per al disseny de la façana i les balconades.

Antoni Gaudí només va fer 3 edificis d’habitatges. El primer va ser la Casa Calvet, després la Casa Batlló i finalment la Casa Milà.

Antoni Gaudí no va acabar La Pedrera com ell volia a causa de discrepàncies amb la família Milà. Inicialment volia incloure una gran escultura de la Mare de Déu a la part alta de l’edifici, idea que no va prosperar. Sobre aquest tema, no només va tenir diferències amb la família, sinó també amb els veïns i amb el propi Ajuntament de Barcelona.

La Pedrera va ser ridiculitzada en la seva època, mofant-se del seu estil modern, la van comparar amb un pàrquing de Zeppelins, com a mostra aquesta vinyeta publicada al diari satíric L’Esquella de la Torratxa.

La Casa Milà té una de les terrasses més icòniques de la ciutat a causa de les escultòriques xemeneies i a les sortides d’aire que Antoni Gaudí va dissenyar per a aquest emblemàtic edifici. Seguint el seu estil habitual, Gaudí va projectar una terrassa plena de corbes amb finalitats decoratives però també funcionals, ja que permet una millor distribució de la llum a través dels seus dos enormes celoberts.

Des de la terrassa de la Pedrera es veu la Sagrada Família. Igual que succeeix a la terrassa de la Casa Batlló, l’arquitecte va disposar d’un espai en el qual es pogués admirar la seva obra més important: la Sagrada Família.

Antoni Gaudí, pioner del reciclatge. L’arquitecte aprofitava vidre i ceràmica de rebuig utilitzant-los amb finalitats decoratives, tant en xemeneies i sortides d’aire com en l’elaboració del trencadís.

La Pedrera va ser la primera casa de Passeig de Gràcia amb pàrquing subterrani per als carruatges. Aquesta és una de les curiositats sobre la seva construcció. Una altra és que no hi ha ni un sol mur de càrrega en tot l’edifici, tot són columnes i espais oberts.

La pedra utilitzada per a la planta baixa de la Pedrera provenia inicialment de la pedrera del Garraf i, a partir d’aleshores, es va utilitzar pedra de Vilanova. Ambdues poblacions estan situades a 30 i 50 km de Barcelona, respectivament.

Usos actuals de la Pedrera. Actualment, una part segueix sent un edifici de veïns i l’altra s’ha convertit en un centre cultural gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquest centre alberga una zona destinada a oficines i altres destinades a visites, com ara el pis de l’última planta o la golfa on es troba l’Espai Gaudí, una àrea expositiva on es mostren maquetes de les seves obres més destacades.

«El gran llibre, sempre obert i

que cal esforçar-se a llegir,

és el de la Natura.»

(Antoni Gaudí)

Teatre Victoria

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat a l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala.

Mar i Cel s’ha representat tres vegades (1988, 2004 i 2014) i ho han vist més d’un milió de persones. Aquest 2024 torna l’espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada.

Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins un vaixell perdut al mig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Una història d’amor bella impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III el 1609.