Abans de compartir les imatges i els records d’aquest viatge, volem fer una menció molt especial a l’Eva Flotats, la nostra guia.
Hi ha països que necessiten una veu que els sàpiga explicar, i l’Eva ha estat la brúixola perfecta en aquest recorregut.
Des de la majestuositat de Cracòvia i el silenci colpidor d’Auschwitz, fins a la natura dels Tatres i el renaixement de Varsòvia, ella ens ha ajudat a desxifrar cada paisatge i cada cicatriu de la història. Amb la seva sensibilitat, el seu coneixement i la seva passió, ha aconseguit que Polònia no sigui només una destinació, sinó una història que ja sentim una mica nostra. Gràcies, Eva, per fer que cada quilòmetre hagi tingut sentit.
Aquí teniu el recull del nostre camí…
Ara sí… ja som a l’hotel, tranquils, amb tot el que hem vist encara ben viu al cap. I avui, amb el Jaume, hem començat a entendre Cracòvia de veritat.
Cracòvia té uns 800.000 habitants. Per situar-nos bé:
👉 És pràcticament com sumar Girona + Lleida + Tarragona.
👉 O una ciutat una mica més gran que Barcelona sense àrea metropolitana.
És una ciutat important, però que es deixa caminar, entendre i sentir.
El nostre hotel, el Crown Piast Hotel & Spa, està en una zona tranquil·la, residencial, allunyada del bullici. Cracòvia té 18 districtes, i nosaltres estem fora del centre històric, que és el barri més important: Stare Miasto, on hem estat avui.
Avui hem vist una cosa molt especial. On abans hi havia muralles medievals, avui hi ha el PLANTY. Un parc que:
Dona tota la volta al centre històric.
Té uns 4 km de recorregut.
Està ple d’arbres com til·lers, castanyers, aurons i roures. És com si la ciutat hagués canviat les pedres de defensa per natura i vida.
El Jaume ens ho ha explicat molt bé: el centre és com un taulell d’escacs. Carrers rectes, ordenats, quadrícula perfecta. Això ve del segle XIII, quan la ciutat es reconstrueix amb una mentalitat molt avançada per l’època. I es nota: caminar-hi és fàcil, tot té sentit.
També hem parlat de la Universitat Jagellònica.
Fundada el 1364 pel rei Casimir el Gran.
Una de les més antigues d’Europa.
I aquí hi va estudiar Nicolau Copèrnic, el que va canviar la manera d’entendre l’univers.
Quan hem arribat a la plaça… impacte. 👉 GŁÓWNY RYNEK: 200 metres x 200 metres. La plaça medieval més gran d’Europa. I allà, al centre:
El Mercat dels Draps, renaixentista, antic motor comercial.
La petita església de Sant Adalbert.
I la imponent Basílica de Santa Maria.
Un dels moments més especials del dia. La trompeta. El HEJNAŁ. Cada hora sona des de la torre… però s’atura de cop. El Jaume ens ha explicat la història: un vigilant, al segle XIII, va tocar per avisar d’un atac… però una fletxa li va travessar la gola. I des d’aleshores:
Es toca cada hora cap als 4 punts cardinals.
I sempre queda interromput. És un record viu.
Hem caminat pel carrer FLORIAŃSKA, un dels més importants. I hem arribat a la PORTA DE SANT FLORIAN. Sant Florian:
Soldat romà, cristià perseguit.
És el patró de Cracòvia, protector contra incendis, i les seves relíquies són aquí.
També hem començat a sentir la llengua. El polonès és eslau i té 3 gèneres i declinacions. No és fàcil… però ja ens hi hem posat.
Aigua → WODA
Cervesa → PIWO
Cafè → EXPRESO
Gràcies → DZIĘKUJĘ
Hola-Adéu → CZEŚĆ
Avui no només hem visitat una ciutat. L’hem començat a entendre. Amb les explicacions del Jaume, amb el que hem vist, amb el que hem escoltat… Cracòvia ja no és un nom. És una història que comencem a sentir nostra.
NOWA HUTA – WIELICZKA – KAZIMIERZ Avui el dia ens ha començat amb formigó i ideologia, després hem baixat fins a la profunditat de la terra… i hem acabat amb la memòria, el silenci i la vida que reneix.
Aquest matí, quan el Jaume ens ha recollit a l’hotel, hem deixat enrere la Cracòvia més històrica… i hem entrat en una altra realitat. Ens ha portat a Nowa Huta, i allà no hem vist només edificis… hem vist, gairebé tocat una idea.
Tot comença després de la guerra, a partir de 1949. Polònia queda sota la influència de la Unió Soviètica, i es decideix construir la ciutat ideal del comunisme. Una ciutat d’obrers, sense religió. I tot gira al voltant d’una fàbrica gegantina: la siderúrgia Lenin.
Tot està planificat. Però el més impactant és la vida que s’hi va viure: el sistema prometia feina per a tothom i habitatges dignes assignats per l’Estat. Tot… menys una cosa: La fe. El règim no volia esglésies, però la gent sí. I se’n construeix una: l’Arca del Senyor, amb el suport de Joan Pau II.
I aquí és on la història gira. Perquè Nowa Huta acaba convertint-se en el seu cavall de Troia: els treballadors comencen a protestar i el sistema es comença a esquerdar des de dins.
Després de veure la ciutat planificada… hem baixat moltes escales a un món que sembla impossible: les mines de Wieliczka.
El que queda és la sal en forma de roca: pedra de sal. La primera explotació és del segle XIII. Durant segles, aquesta mina va ser una de les grans riqueses de Polònia. Els miners baixaven a profunditats enormes, sense llum natural, i picaven la sal a mà. Però el més humà és que, en acabar la jornada, es quedaven per crear: escultures, figures i altars.
El moment que més ens ha colpit ha estat la Capella de Santa Kinga. Una sala enorme, tot de sal: les parets, el terra, els altars, fins i tot els llums. Reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978.
I després de baixar tan profund… hem tornat a la superfície: Kazimierz, el barri jueu.
Abans de la guerra, a Cracòvia hi vivien uns 65.000 jueus. Kazimierz era un centre cultural i religiós amb sinagogues com la Vella, la Remuh o la Tempel. Amb l’Holocaust, la comunitat desapareix. Expulsats, deportats, assassinats. Després de la guerra queda el buit.
Però avui veiem una altra cosa: vida. Kazimierz avui és un barri bohemi i cultural. És un lloc que ha passat del silenci… a una nova energia. Aquí encara es viu el Sàbat: divendres al vespre, el món s’atura, es comparteix i es recorda.
🕯️ AUSCHWITZ – ANTIC GUETO DE CRACÒVIA – SOPAR KLEZMER
Avui el dia ha seguit un fil conductor: l’ocupació nazi a Polònia. El règim d’Adolf Hitler no només volia exterminar el poble jueu, sinó eliminar pobles sencers com els eslaus.
Hem arribat a Oświęcim, conegut com Auschwitz. El camp es crea el 1940. El seu primer comandant va ser Rudolf Höss. El complex estava format per:
Auschwitz I: El camp base (Arbeit macht frei).
Auschwitz II Birkenau: El principal centre d’extermini.
Auschwitz III Monowitz: Treball esclau (IG Farben).
A Birkenau hem trepitjat el camp tal com va quedar després de l’alliberament soviètic el gener de 1945. Hem vist les vies del tren on es feia la selecció. Qui no era considerat útil era enviat directament a les cambres de gas (Zyklon B). Es calcula que van morir 1.100.000 persones. Caminar per Birkenau és un acte de memòria.
A la tarda hem visitat el gueto de Cracòvia, creat el 1941 al barri de Podgórze. Més de 15.000 persones confinades en un espai reduït amb fam i por constant. Els murs tenien forma de làpides. Entre 1942 i 1943, el gueto és liquidat cap a Auschwitz.
I dins d’aquest horror, la llum: la fàbrica d’Oskar Schindler. La Domi ens ho ha transmès amb força: Schindler va salvar més de 1.100 persones declarant-les essencials per a la seva producció.
Hem acabat el dia en un antic mikveh (bany ritual jueu de 1485), avui restaurant amb música klezmer. Recordar és una responsabilitat.
Molt aviat hem sortit cap al sud, tocant la frontera amb Eslovàquia. Gràcies a la Montserrat pels bombons! 🍬
La Dominika ens ha explicat els Carpats: els Monts Tatres (cim més alt de Polònia: Rysy, 2.499 m) i les Beskides, amb la llegenda de la Babia Góra (muntanya de les bruixes).
Hem vist els castells del Dunajec: Niedzica (llegenda del tresor inca) i Czorsztyn. L’experiència especial: el descens en balsa pel Dunajec. 11 km de congost espectacular sota la muntanya de les Trzy Korony (Tres Corones). Polònia és clau per la natura: el 25% de la població mundial de cigonya blanca nidifica aquí.
A Zakopane hem dinat en una casa de fusta tradicional (ambient goral) i hem visitat una església de fusta. Hem pujat al funicular del Gubałówka per veure les vistes dels Tatres.
🏰 WAWEL – TRASLLAT A VARSÒVIA
Hem començat pel carrer dels Canonges, on va viure Karol Wojtyła (Joan Pau II), i hem accedit al turó del Wawel. El Wawel és el símbol de la identitat de Polònia sobre el riu Vístula.
La Catedral del Wawel: On s’han coronat i enterrat els reis. Destaquen les criptes amb herois nacionals i la Capella de Segismon (renaixentista).
El Palau Reial: Amb els seus tapissos de Flandes i la llegenda del drac de Cracòvia.
Després, trajecte cap a Varsòvia. El 1596, el rei Segismon III Vasa trasllada la capital aquí. La Domi ens adverteix: Varsòvia és una ciutat reconstruïda. Després de l’’Alçament de 1944, els nazis van destruir el 85% de la ciutat. El centre històric es va reconstruir des de zero seguint pintures i plànols antics. És un símbol de resistència.
🏛️ VARSÒVIA – CIUTAT RECONSTRUÏDA, MEMÒRIA I RESISTÈNCIA
Avui amb la Yolanda hem conegut la capital. La reconstrucció del centre històric va ser possible gràcies a les pintures de Canaletto.
Palau de la Cultura i la Ciència: Regal de Stalin, l’edifici més visible.
Tomba del Soldat Desconegut: A l’antic Palau Saxó.
Parc Łazienki: El gran pulmó verd amb el monument a Frederic Chopin (el seu cor està a l’església de la Santa Creu).
Barri de Praga: A l’altra banda del Vístula, el barri més autèntic que va patir menys destrucció.
Museu POLIN: Museu de la Història dels Jueus Polonessos, situat a l’antic gueto.
Ruta Reial: Carrer Nowy Świat, Plaça del Castell i la columna de Segismon III Vasa.
Varsòvia és la prova que, fins i tot després de la destrucció més gran… es pot tornar a començar.
3 de maig de 2026