Dijous 2 de Febrer un grup de 102 socis/es hem fet la sortida tradicional de la Calçotada.
Aquest any hem passejat pel casc antic de Tarragona i hem fet una visita a
la Casa Castellarnau és una casa senyorial de Tarragona protegida com a bé cultural d’interès local.
Després cap a dinar a la Masia del Pla, (Pla de Santa Maria) on hem degustat els calçots, la carn i de la crema catalana i per acabar una bona sobretaula i música en directe per ballar.
Gràcies a tothom per compartir aquest dia amb nosaltres!!!
Ha estat una bona sortida i ens ho hem passat molt bé!!!
Una mica de historia de la Casa Castellarnau
És actualment la seu central del Museu d’Història de Tarragona. L’edifici es va construir a l’interior del que en època romana fou la plaça d’administració del Fòrum Provincial. Excavacions realitzades l’any 1993 al pati van posar al descobert tota una sèrie d’estructures d’època romana corresponents al podi del porticat de la gran plaça de representació de la província.[
La façana principal té esgrafiats i pintures al voltant dels buits. La porta d’accés és de fusta tallada i té un escut representatiu, de pedra, al centre de la llinda.
L’interior destaca en el seu conjunt, especialment l’escala de tradició gòtica catalana que tenia la seva entrada per la porta de l’extrem dret. A la planta noble cal remarcar les diverses estances, com la sala blava, la groga, la vermella i la verda, barrocament ornats amb pintures al sostre i l’abundància d’elements clàssics com són les cornises sustentades per columnes fictícies, columnes -de veritat-, capitells i llindes de les portes, arcs ornamentats a les finestres, etc. Ara bé, l’espai més emblemàtic de la casa és sense cap dubte el saló. Aquest presenta el sostre decorat amb motius mitològics atribuïts al pintor provençal Josep Bernat Flaugier, de finals del segle xviii.
A la façana posterior, que està sense arrebossar, s’aprecia l’obra feta amb carreus.
Els orígens documentats de la Casa Castellarnau es remunten a inicis del segle xv, quan la documentació la fa pròpia de Iu Ferré, membre actiu del consistori de la ciutat. D’aquesta època es conserven una sèrie d’arcs apuntats a la planta baixa i pati interior. Malgrat tot, durant les excavacions es van documentar una sèrie d’estructures precedents d’època tardoantiga i dels segles XII al XIV. L’any 1527 la casa era propietat de Francesc de Soldevila.
L’any 1542, l’edifici va patir una sèrie de transformacions per adequar-se, juntament amb les cases Ixart i Montoliu, per servir de residència reial en l’estada que el rei Carles I va realitzar a Tarragona.
L’any 1764 Carles de Castellarnau va comprar la casa per establir-hi la seva residència. Així mateix, la família Castellarnau va adquirir dues cases annexes més per tal de poder-la ampliar i guanyar en dimensions i espai interior. El disseny de la nova construcció fou encarregat a l’arquitecte barceloní Josep Prat i Delorta.
Des de l’any 1954 l’edifici és de propietat municipal. A partir d’aquest moment l’edifici es va remodelar amb nombroses modificacions de l’original obtenint com a resultat l’estat actual de l’edifici.