Hem viatjat per aquesta preciosa regió d’Itàlia, una zona totalment genuïna, encara poc explotada pel turisme de masses.

Itàlia és un país fascinant, una bota plena de secrets, art, cultura i història. Recorrent el seu territori de nord a sud, al punt més meridional arribem a una de les regions més desconegudes: la Puglia o Apulia, el taló d’aquesta bota tan característica, un racó poc explotat pel turisme i que guarda per als visitants un ric repertori de paisatges, música i arquitectura. Es tracta d’una península banyada per dos mars, el mar Jònic i l’Adriàtic, una regió que es divideix en 6 províncies: Foggia, Barletta-Andria-Trani, Brindisi, Lecce (i el Salento), Taranto i Bari, capital.

La Puglia és coneguda també com a mezzogiorno (migdia), per la seva increïble atmosfera: la pau dels seus paisatges i la tranquil·litat de la seva gent doten la regió d’un ambient característic, una vida que passa a poc a poc, que s’atura a cada moment per apreciar la bellesa de l’instant, d’aquell sol intens que alenteix una cultura única, i que banya els tresors més preats, des dels megàlits i menhirs prehistòrics, fins a les imponents fortaleses d’Otranto o Gallipoli, passant per les immenses esglésies barroques com la Basílica de la Santa Croce a Lecce, sense oblidar-nos dels Trulli d’Alberobello, patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

L’arquitectura barroca és sens dubte un dels punts forts de la Puglia, que adorna les façanes de Lecce, Martina Franca, Locorotondo i Ostuni. Passejant pels carrers d’aquestes ciutats nombroses cares esculpides i decoracions diverses ens observen des dels edificis, testimonis d’una altra època i que donen la benvinguda als seus visitants i admiradors. Els castells medievals són un altre dels tresors de la regió. Els podem trobar a moltes ciutats a causa de la dominació de Federico II durant el segle XIII. El més famós és Castel del Monte, que es manté a dalt d’un turó com a símbol del seu poder a l’Edat Mitjana.

Però si encara retrocedim més en el temps, podem veure restes d’algunes de les civilitzacions més importants que van donar vida a la Puglia, com l’antiga muralla de Manduria, vestigis de l’era Mesàpica del segle III aC. L’empremta romana també fa presència als amfiteatres repartits per la zona, com el de Lecce.

La Vall d’Itria és un altre lloc de visita obligada, on s’alcen els famosos Trulli d’Alberobello, unes cabanes de forma cilíndrica amb un con de pedres com teulada, unes cases que al seu dia cobrien el paisatge entre vinyes i oliverars.

La influència grega esquitxa la península Salentina, amb les ciutats blanques d’Ostuni, Cisternino i Locorotondo, entre d’altres, unes ciutats banyades pel sol i que recorden els pobles de les illes gregues.

Pels amants de la natura, Puglia ens brinda la península de Gargano, una zona muntanyosa plena de boscos de roures i pins amb diverses rutes per fer a peu. Al llarg de la costa podem veure grans penya-segats i petits pobles pesquers banyats pel mar Adriàtic. Sota terra, Puglia ens brinda nombroses grutes descobertes recentment (segle XIX i XX), com les Grotte di Castellana prop de Bari, amb espectaculars estalactites i estalagmites.

La Tarantella marca el ritme dels festivals populars. Es tracta d’una música que té el seu origen a l’onada de pànic sorgida entre el segle XV i XVI a prop de la ciutat de Taranto, on segons la llegenda, una dona va ser picada per una taràntula i per eliminar el verí del seu cos havia de suar . Moguts per la histèria o superstició, els habitants de la zona van començar a ballar frenèticament en parells, en cercles, etc, al ritme ràpid de la mandolina.