Els nostres socis/es segueixen amb ganes de passar-ho molt bé, aquesta vegada el lloc escollit per fer-ho han estat les terres tarragonines.

La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

El 12 d’octubre de 2021 es va celebrar una consulta als habitants del poble sobre si mantenir el nom oficial o canviar-lo al popular nom «la Ràpita». Tot i que la majoria va votar sí, no va arribar pas el llindar mínim de participació. No obstant això, va ser aprovat el canvi a la Ràpita en el plenari de l’ajuntament del 26 de novembre de 2021.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicà la resolució que donava conformitat al canvi de nom el 10 de febrer de 2022.

Una passeig per la seva història

La Ràpita, a migdia del delta de l’Ebre, s’emplaça al fons del port deltaic dels Alfacs. La península de La Banya i l’istme del Trabucador formen part d’aquest municipi. L’oest del territori municipal és accidentat pels contraforts del Montsià, amb la mola de Mata-redona (619 metres) i la Foradada (687 metres) com les cotes més altes. El nucli urbà, per la seva banda, s’estén per una part més planera de platges pantanoses. El terme de Sant Carles comprèn també la part més occidental de l’estany de l’Encanyissada.

El clima de Sant Carles és mediterrani marítim, matisat per la proximitat de la serra del Montsià. Si bé els hiverns són moderats, amb glaçades escasses, els estius són calorosos, amb temperatures altes i molta xafogor. La primavera és l’estació de l’any amb més abundància de precipitacions.

L’activitat econòmica de Sant Carles de la Ràpita es troba repartida entre el conreu dels arrossars i les activitats derivades del turisme i de la segona residència.

L’activitat industrial se centra en l’explotació de les salines i en la comercialització de productes alimentaris. En el port encara s’hi manté una gran activitat pesquera.

A la cova del Tendo (serra del Montsià) hi havia el vestigi més antic que donà fe dels primers assentaments humans a la zona: una pintura rupestre del 2000 aC que representava un bou. Malauradament aquesta pintura ja no existeix, però resta la valuosa informació que aportà en el seu moment.

El nom de Ràpita és d’origen àrab: a l’edat mitjana els musulmans hi van erigir una ràbita, una mena de centre religiós i militar, que rebé el nom de Cascall. Després de ser reconquerida el 1097 per Ramon Berenguer III, Sant Carles va passar per nombroses jurisdiccions fins que se’n va fer càrrec l’orde de les monges hospitaleres al segle XIV.

Al segle XVIII, la monarquia borbònica va impulsar un ambiciós projecte de reforma urbanística del municipi, amb la intenció de reconvertir-la en una urbs d’inspiració renaixentista. Fruit d’aquest mastodòntic projecte, que restà inacabat, trobem avui dia monuments com la plaça de Carles III, la Glorieta o l’església Nova.

Sant Carles de la Ràpita està poblat per un munt de racons encantadors i edificis emblemàtics. El punt més representatiu del municipi és, sens dubte, la Glorieta, un elegant mirador d’estil neoclàssic en forma de rotonda construït al segle XVIII.

També d’estil neoclàssic és la zona dels Porxos, als voltants de la plaça Carles III, on s’apleguen cases d’aspecte aristocràtic caracteritzades per les porxades. En destaca, per la sumptuositat de les columnes, la Casa de Laureà.

L’església Nova és també un dels edificis representatius del municipi. Juntament amb la Glorieta, va formar part del gran projecte de creació d’una ciutat d’inspiració renaixentista per part de Carles III (1780), que va ser el germen de la creació del municipi damunt del llogaret dels pescadors de la Ràpita. Té una planta de creu quadrada i una cúpula inacabada, i mostra un estil igualment neoclàssic inspirat en les esglésies renaixentistes italianes.

El passat més remot de Sant Carles és visible a la cova de la Moleta de Cartagena, on l’any 1964 es va fer la troballa d’unes pintures rupestres paleolítiques on es representa una figura humana (molt presumiblement un arquer) i un brau.

Les platges tenen un paper central dins l’oferta del municipi. Fins a vuit se’n comptabilitzen al litoral, entre les quals destaquen les de Caprí i de Garbí per la seva alta qualitat.

Disposa també d’una platja natural, la del Trabucador, i d’una badia, la dels Alfacs, idònia per practicar-hi esports aquàtics, com el surf, el surf de vela o l’esquí nàutic. La badia acull també una interessant fauna d’ocells marins.

La cuina de la Ràpita està associada al mar. Tan orgullós se‘n sent el municipi que li dedica diades durant l’any, oportunitats magnífiques perquè el visitant pugui gaudir dels productes típics en una bona taula.

Són les diades de la galera (el 17 de febrer), del llagostí (el 8 de desembre), del musclo i de l’ostró (el 2 de juny) i les Jornades del Gust, del 2 de juny al 2 de juliol, esdeveniment que aplega el bo i millor dels productes anteriors i de tota la resta de patrimoni gastronòmic de la zona.

L’activitat esportiva també és protagonista a Sant Carles de la Ràpita. S’ofereixen al visitant intrèpid interessants rutes amb bicicleta (com la que uneix Sant Carles amb la llacuna de l’Encanyissada), rutes amb vaixell (per la badia dels Alfacs), amb cotxe (pel traçat la Ràpita-les Olles) o fins i tot a peu, com les que porten a l’observatori d’aus o al gran mirador del Delta.

Qui vulgui endinsar-se en la cultura marinera de Sant Carles només ha de passar-se per la Llotja del Peix, on es du a terme la tradicional subhasta. No en va el seu és un dels ports pesquers més importants del litoral català, tant pel volum de captures com pel negoci que genera.