Hem passat tres dies fantàstics coneixent una mica aquests magnífics paratges!!!
Sallent de Gállego (Sallent de Galligo en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d’Osca i enquadrat a la comarca de l’Alt Gàllego.
En el seu terme municipal es troba l’estació d’esquí de Formigal i l’embassament de Lanuza.
Sallent de Gállego és travessat pel riu Gàllego i el seu primer afluent, el riu Aguas Limpias,
tots dos llits nascuts dins del mateix terme i que conflueixen en els voltants del nucli urbà.
Des de Sallent de Gállego existeix un camí per on es pot anar caminant fins al paratge conegut
com “El Saliente” o “Salto del Aguaslimpias”, la petita cascada que va donar nom a la població.
La Foratata, un gran penyal rocós que s’eleva sobre la vila, és el pic més emblemàtic del lloc.
Altres dels cims importants dins del terme municipal són Anayet, Tres Hombres, Arriel i Balaitous, aconseguint moltes d’elles els 3.000 metres d’altitud.
Aquests paisatges ofereixen infinitat de possibilitats, especialment la pràctica d’esports de muntanya i aventura.
Són especialment recomanables les excursions a Ibonciecho i l’ibón de Respomuso lloc aquest últim on hi ha el refugi de Respomuso.
El municipi està travessat a més pel GR 11, ruta de muntanya que recorre la serralada pirinenca des del Mediterrani fins al Cantàbric.
Menció especial mereix també El Portalet, pas fronterer entre Espanya i França que posa en comunicació les valls de Tena i Aussau.
El municipi forma part de la zona del Port de Otal-Cotefablo, Lloc d’Importància Comunitària.
El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d’Ordesa y d’as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d’Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.
Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d’agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²).
L’orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més conegut com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món.
La seva màxima elevació és el Mont Perdut (Mont Perdito), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials.
El més característic i emblemàtic del parc és la vall d’Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s’obre en direcció est-oest; però també hi destaquen el Canyó d’Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud; les Goles d’Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est; i la vall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció est.
Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, destaca la vall de Bujaruelo en la zona oest; i, ja dins de França, el Circ de Gavarnia, que és un altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d’Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.
La morfologia bàsica del Parc és causada per dues orogènies, però principalment al plegament i l’elevació alpina de l’era Terciària, posteriorment modelada per l’erosió glacial durant el Quaternari, fet que originà una sèrie de circs i valls glacials molt definides, com la vall d’Ordesa i la vall de Pineta. Actualment segueix havent-hi una glacera a la cara nord del Mont Perdut, encara que en retrocés.
29 de juliol de 2024
