Vall d’Aran 2026
Així vam viure el nostre viatge a la Vall d’Aran i la Vall de Boí!
Aquest mes de juliol hem tornat a carregar la maleta d’il·lusió i de ganes de compartir bons moments. Tot i que el temps passa volant, els tres dies que hem passat descobrint els racons de la Vall d’Aran i la Vall de Boí ens han deixat un record d’aquells que perduren.
Natura, carrers de pedra i una sorpresa a Vielha
Des del primer moment es va crear un gran ambient. La primera parada, a Bagergue, ens va deixar bocabadats amb els seus balcons plens de flors de tots colors i les seves cases de pedra, tan ben conservades. També vam poder passejar xino-xano per Arties, gaudint de la tranquil·litat del Pirineu i de les primeres converses disteses del viatge.
A Vielha ens esperava una agradable sorpresa. Diumenge a la tarda s’hi celebrava la Corsa Aran per sa Lengua (la Festa per la Llengua), una de les trobades culturals més emotives de la vall per reivindicar l’ús de l’aranès. Vam coincidir amb l’arribada de les columnes de caminants procedents de diferents punts del Pirineu i vam poder gaudir de l’ambient festiu, dels parlaments i de la música en directe, que van omplir els carrers de ball, alegria i molta participació.
Muntanyes majestuoses i joies del nostre patrimoni
Un altre dels moments més especials va ser l’excursió en vehicles 4×4 fins al Parc Nacional d’Aigüestortes. El paisatge d’alta muntanya, l’aire pur i el verd intens dels prats ens van omplir d’energia.
La visita a la Vall de Boí també ens va permetre descobrir dues autèntiques joies del nostre patrimoni romànic: Sant Climent de Taüll, Santa Eulàlia d’Erill la Vall i Sant Joan d’Arties temples que continuen impressionant per la seva bellesa i el seu valor històric.
El gran moment del viatge: l’Artiga de Lin
Sens dubte, el moment més espectacular del viatge va arribar amb la pujada en minivans 4×4 fins a l’Artiga de Lin. Durant el recorregut vam fer diverses parades que ens van permetre passejar, respirar la calma del paratge i gaudir plenament d’un entorn natural excepcional.
Contemplar la força de l’aigua als Uelhs deth Joèu, la impressionant surgència alimentada per les aigües procedents de la glacera de l’Aneto, va ser el colofó perfecte d’una sortida que difícilment oblidarem.
Hem tornat a Manlleu amb les cames una mica cansades, però amb el cor ple. Ens emportem la satisfacció d’haver compartit uns dies magnífics, d’haver creat nous records i de continuar sumant experiències plegats.
Moltes gràcies a tots els socis i amics que heu fet possible aquest viatge!
I ara… ja toca començar a pensar: on anirem la propera vegada?
Date
30 de juliol de 2026