Hem passat dos dies al Pirineu, la calor ens ha acompanyat però no ens ha aturat, hem gaudit de la natura, de les muntanyes, del riu, del menjar.

Ens hem trobat amb una carretera de les que et deixen sense respirar, túnels estrets escarpats a la muntanya, precipicis i moltes corbes, amb un semàfor  controlant la circulació, però, sempre hi ha qui no té paciència i se’l salta, com un conductor que venia darrera nostra.

La nostra sort era que portàvem un gran conductor, anomenat “el Miquel dels revolts” per la seva destreza a l’hora de conduir per aquestes carreteres.

Hem fet un petit recorregut per :

L’Aïnsa en aragonès L’Aínsa-Sobrarbe, està situada a l’alt Pirineu d’Osca, a la comarca del Sobrarb, a l’Aragó.

És la capital comarcal i històrica, la de l’antic comtat i posterior Regne de Sobrarb.

El seu nucli original, que s’emplaça en un promontori sobre la unió del Cinca i l’Ara, està format per dos carrers gairebé paral·lels, el carrer Major i el de Dalt, i per la plaça Major, que se situa a continuació del castell i aquest enfront de l’esplanada on la llegenda situa el miracle de l’aparició de la creu de foc que va donar la victòria a les tropes cristianes sota el comandament del rei Garzía Ximéniz.

Amb clara distribució medieval, està declarat Conjunt Històricoartístic des de 1965.

El nucli urbà original de l’Aïnsa és en si mateix un monument digne de visitar, tal com es va reconèixer en la seva declaració de Conjunt Històricoartístic.

Hi destaquen:

El castell de l’Aïnsa (segles xi-XVII) va formar part de la línia de defensa dels territoris cristians (línia que s’estenia fins a Abizanda), i es va convertir en l’embrió de la vila, que en temps de l’edat mitjana va ser emmurallada, i es va convertir en la capital del regne del Sobrarb que va pertànyer al regne de Nájera-Pamplona (abans que aquest donés lloc al Regne de Navarra) i després s’integrés en el regne d’Aragó.

L’edifici conserva molt pocs elements de la construcció original romànica, si bé destaca la Torre del Tinent, de planta pentagonal, avui convertida en un EcoMuseu.

Amb un gran pati d’armes i un portaló que s’obre a la plaça Major.

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, iniciada en el segle xi i finalitzada el segle xii. Es va consagrar el 1181.

De senzilla portada de quatre arquivoltes recolzades en altres tants parells de columnes de capitells llaurats.

Des de l’interior del temple d’única nau amb volta de mig canó apuntat s’accedeix a la cripta i al claustre, ambdós de gran interès.

La cripta compta amb 18 columnes i capitells.

La seva torre, de dimensions úniques en el romànic aragonès, amb sageteres per a la defensa, s’alça entre les cases del poble i domina l’entorn.

Fou restaurada entre 1967 i 1970. Consta de quatre pisos diferenciats, un dels quals, el tercer, destinat a campanar.

El claustre, totalment irregular, és un exemple d’adaptació al medi.

En l’interior es pot admirar l’obra de l’absis realitzada en tova de color vermell.

La volta és de forn i té l’eix lleugerament desviat del de la nau.

És curiós l’esment del cambra de l’oli, antiga sagristia, que va servir per a la recollida de les donacions d’oli per als llums fets pels veïns.

La casa de Bielsa, del segle xvi o XVII, amb unes finestres que destaquen de les construccions de l’entorn.

La casa Arnal, del segle xvi, exemple d’edificació típica de la comarca, amb les seves portades i reixes.

El concepte de casa no abasta únicament l’edifici físic, sinó que s’estén a les propietats familiars i als membres que componen la família o hi conviuen.

La plaça Major, presidida per l’edifici de l’Ajuntament i oberta al castell, s’envolta per porxades en ambdós costats.

En aquestes porxades se situen sengles premses comunitàries en les quals on es premsava el raïm.

La Vall de Gistau (en aragonès, Val de Chistau) és una vall del Pirineu aragonès situada a la comarca del Sobrarbe com la vall de Pineta, entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, tancada pel nord pel massís del mont Perdut, a l’est pel de Pocets i a l’oest pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta. Al sud-oest la gorja de La Inclusa separa la Vall de Gistau estricta de la de Saravillo.

Els seus límits orogràfics estan formats per cims de 2.000 i 3.000 metres.

El coll de la Creu de Guàrdia marca per l’oest la comunicació natural amb Bielsa.

El port de Pla i el port de la Pez són els camins que donen pas, pel nord, a França.

Pel coll de Sahún, a 2.000 metres, passa la ruta que per l’est porta a la vall de Benasc.

Entre els cims es troben nombrosos estanys, com els de Millars, Barbaricia, i La Bassa de la Mora.

La Vall de Gistau té un total de 715 habitants I parlen una varietat de l’aragonès anomenada gistaví (chistabín), que també és el gentilici dels seus habitants.

Municipi de Sant Joan de Plan

Estès a l’esquerra del Cinqueta, afluent del Cinca, aigües amunt de Plan.

L’any 2022 tenia una població de 158 habitants.

Municipi de Plan

Plan Aquesta vila fa de capital del terme. Està a l’esquerra del Cinca.

L’any 2022 tenia una població de 283 habitants.

Serveto. Aquest llogaret està situat a 1.250 metres sobre el nivell del mar.

L’any 2022 tenia una població de 23 habitants.

Saravillo. El poble el trobem a l’esquerra del Cinqueta.

L’any 2022 tenia una població de 88 habitants.

Municipi de Gistén

Sin. Llogaret situat a 1.218 metres sobre el nivell del mar.

Fins al 1.970 antic municipi del terme de Tella-Sin, al vessant de la dreta del barranc de la Salina.

En 2022 tenia una població de 34 habitants.

Gistén (també Gistaín i Gistau). Es troba entre les valls de Bielsa i Benasc o Benàs, també al Pirineu aragonès. Es troba a una altitud de 1.378 metres.

El riu Cinqueta recorre la Vall de Chistau des del seu naixement a La Pez fins a incorporar-se al riu Cinca a Salina de Sin a l’entrada de la Vall.

Chistén no té riu, encara que el barranc de Foricón que passa pel costat del poble desemboca al riu Cinqueta al terme de Pla.

La carretera transpirinenca, pujant cap al túnel de Bielsa, deixa a la dreta el trencall de la vall de Chistau on es troba la localitat de Chistén / Gistaín.

Amb una densitat de 1,7 hab./km².

En 2022 tenia una població de 129 habitants.

Municipi d’economia agroramadera ocupant-se en aquestes activitats més el 45% de la població, la resta de sectors amb prou feines s’ha desenvolupat, sent el turisme, amb el 13% dels ocupats, el subsector amb més possibilitats de creixement.

Part del terme municipal està ocupat pel Parc natural Posets-Maladeta.

Dins la seva bigarrada arquitectura destaquen dues torres defensives:

La Torre de Casa Tardán i la Torre de Casa Rins. I la torre de l´Església de Sant Vicenç Màrtir.

Entre les festes destaca el carnestoltes, que conserva els elements propis del carnestoltes pirinenc aragonès, la festa dels trucs de sant Antoni i la romeria de Sant Fabià.

A la festa de carnaval es construeix un ninot anomenat “molt” que es munta en un burro i amb la companyia els joves amb els músics, recorren les cases del poble recollint menjar amb què realitzaran berenars durant la resta de l’hivern i la primavera.

El ninot és acusat de tots els desastres de la festa, jutjat i cremat el diumenge de Piñata.

La festa d’es trucs (Cencerrada) se celebra al gener: els habitants de la vall recorren tots els pobles de la vall durant la nit, portant grans esquelles que fan sonar per espantar els esperits de l’inframón.

A cada localitat es prepara un convit per a tots els assistents, l’inici de la cencerrada o festa d’es trucs de Sant Antoni comença a Gistaín / Chistén i acaba de matinada a Saravillo, on es realitza una costellada popular.

El Romiatge de Sant Fabià té lloc al mes d’agost a l’ermita el Sant del mateix nom, on s’interpreten els Goigs de Sant Fabià i es ballen les danses tradicionals xistavines.

Compta amb una associació cultural que dinamitza la vida cultural del poble (Associació cultural Les Fuens de Chistén) que edita una revista escrita íntegrament en aragonès chistabí (revista l’alcaugüé).

És una de les localitats on millor es conserva viu l’aragonès en la varietat chistabina, compta amb escriptors com Quino Villa Bruned, i investigadors que han aprofundit en la llengua parlada com Brian Mott i Fernando Romanos Hernando.

La vall de Pineta està situada al Sobrarb, a l’oest del mont Perdut, i s’allarga 12 km des del Circ de Pineta als peus del mont Perdut, fins al poble de Bielsa.

La capçalera de la vall forma part del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

A la vall de Pineta, per on al llarg de 14 km de carretera es passa un paisatge ple de bellesa, on espessos boscos de pins, avets i faigs cobreixen els vessants de muntanya esquitxats de pastures alpines, arribem a una esplanada presidida per l’ermita de la Mare de Déu de Pineta.

A la primavera un mantell de flors cobreix les ribes del riu, adornant aquest espectacular paisatge pirinenc, que és porta natural del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

El massís del mont Perdut alberga importants glaceres, igual que el massís de la Munia, amb la glacera de Robiñera, inclosos en la relació dels Monuments Naturals de Les Glaceres Pirinencs.

El paisatge vegetal conté excel·lents boscos de pi roig, algunes fagedes i petites taques de pi negre i avet.

El turisme i el comerç, i més des de l’obertura del túnel internacional, hi han aparegut com a noves fonts de riquesa. En aquesta vall es troben tota mena de serveis turístics, hotels, hostals, cases rurals, càmpings…

La vall de Pineta és la més accessible de tot el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut; pel seu fons discorre una carretera des de Bielsa fins al fons de la vall, on es troba el Parador Nacional Mont Perdut, i un quilòmetre abans, el refugi de muntanya de Pineta, als peus del Circ de Pineta i del massís del mont Perdut.