33 Socis i sòcies hem participat d’aquesta sortida “d’aventura” .

Dintre del grup hi ha hagut bona sintonia, això ha fet que aquest dos dies fossin plens de complicitat i ens ho passéssim molt bé. 

Un soci, el Ramon, ha volgut compartir el seu aniversari amb tot el grup.

Gràcies.

El temps ens ha acompanyat per anar al Pont Tibetà de Canillo, la impressionant estructura minimalista està situada a la Vall del Riu a més de 1.875m d’altitud i és una de les més llargues del món amb una longitud de 603 metres, una amplada d’un metre i fins a 158 vertiginosos metres d’alçada respecte el terra. El singular pont per a vianants s’ubica en un dels paratges naturals més espectaculars del Principat d’Andorra.

Anar amb grup ha fet que tothom s’atrevís a creuar-lo, uns pels altres ens hem animat i la sensació que hem sentit al travessar-lo la recordarem molt temps.

Ha estat una gran experiencia.

Ha valgut la pena les caminades que hem fet per arribar al pont i al Mirador del Quer ja que les vistes de les valls son impressionants.

Mirador del Quer

 La plataforma de 20 metres de llargada compta amb vuit metres assentats en terra ferma i dotze metres que s’endinsen i queda suspesa en l’aire. Part del paviment és de vidre transparent, remarcant la sensació d’altitud i suspensió. A l’extrem es troba l’escultura d’un pensador assegut sobre una biga, obra de l’artista Miguel Ángel González. Des de la plataforma es pot gaudir d’una vista panoràmica les valls de Montaup i del Valira d’Orient, des de Soldeu fins Encamp. El comú de Canillo va invertir uns 400.000 euros en la construcció d’aquesta plataforma panoràmica, englobat en un projecte de remodelació que va condicionar també tot el camí que porta des de la carretera fins al mirador.

El mal temps no ens ha deixat anar al  mirador Solar de Tristaina (Ordino Arcalís).

Petita historia d’ANDORRA

Andorra oficialment Principat d’Andorra, és un microestat independent de l’Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d’Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l’Arieja al nord.

Hi ha 44 pics amb més de 2.500 m d’altitud, dels quals el Comapedrosa n’és el més alt amb 2.942 m.

És una regió d’escarpats muntanyencs i de valls estretes per on flueixen nombrosos cursos d’aigua que s’uneixen per a formar els diferents rius principals.

Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d’Ordino o Valira Nord i la Valira d’Encamp o d’Orient, que s’uneixen a les Escaldes.

El 2004, la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Andorra la Vella és la capital més alta d’Europa.

El Principat d’Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català. A més a més és l’únic territori on el català és l’únic idioma oficial i és l’únic estat del món que el té com idioma oficial.

L’oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l’àmbit internacional. L’ingrés d’Andorra a l’Organització de les Nacions Unides, celebrat el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegada en la història l’ús del català en una assemblea d’aquesta organització.

Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals és el segon més gran i el més populós amb una població de 77.543 habitants, dels quals 37.749 són de nacionalitat andorrana, 19.231 espanyols, 9.212 portuguesos, 3.391 francesos i 7.960 d’altres nacionalitats.

Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l’any 2004 la primera nacionalitat del país era l’espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l’any 2005 l’andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l’espanyola. Aquest fet s’ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l’adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar “els usos i costums de les valls d’Andorra”.

En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d’una empresa.

Andorra no és un membre de ple dret a la Unió Europea però, des de 1990,  gaudeix d’una relació especial i és tractat com si fos part d’ella per al comerç en béns manufacturats (exonerats d’impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.

Andorra està formada per set parròquies, tant eclesiàsticament com civilment. Civilment, les parròquies són el primer i únic nivell administratiu per sota el Govern d’Andorra, tot i que algunes d’elles tenen organitzacions menors com els quarts (a Canillo, Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria) o els veïnats (a Canillo).

El govern que gestiona la parròquia és anomenat comú, format pels consellers comunals (càrrec electe equivalent al regidor) i els que encapçalen el govern comunal el cònsol major (equivalent a l’alcalde) i el cònsol menor.

Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l’any 1978 després de segregar-se d’Andorra la Vella, sent l’única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.

Les parròquies prenen el nom de la seva capital i l’ordre protocol·lari és el següent:

Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria,

Escaldes-Engordany.

A més de les parròquies, a Andorra hi ha quarts (veïnats, a Canillo) que són fonamentalment grups de població, tot i que els problemes administratius varien de parròquia a parròquia.

D’ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme i a l’esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l’economia al Principat. Andorra es va considerar un paradís fiscal, cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l’OCDE. Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.

No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d’Espanya i França. En cas d’emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana; la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.

La constitució d’Andorra estableix la llibertat religiosa.

Andorra conviuen tres sistemes educatius amb centres d’educació primària, secundària i Formació Professional.

Tots aquests tres sistemes són gratuïts fins al final de l’educació secundària (generalment fins als setze anys). També hi ha un sistema anglès, si bé aquests és completament privat.

L’ensenyament superior existeix a Andorra des del 1988, amb l’inici de les primeres escoles universitàries. El 1997 es van fusionar per fundar la Universitat d’Andorra, de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració amb universitats espanyoles, franceses i de tot el món.

La sanitat al país forma part de la xarxa pública i s’hi accedeix a través de l’afiliació a la seguretat social anomenada Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Hi ha només un hospital, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany i onze centres de salut repartits per les principals poblacions, gestionats pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

Andorra té convenis amb la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària.

La gastronomia andorrana és principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana. Entre els menjars típics andorrans hi ha l’allioli de codony, l’ànec amb pera d’hivern, el cabrit al forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca massegada, l’escarola amb pedrers d’ànec confitat i bolets, l’escudella de pagès o barrejada, els espinacs amb panses i pinyons, la melmelada de mores, les murgues farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l’andorrana; per a beure, el vi calent i cremat; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com el trinxat, els cargols a la llauna, l’arròs amb bolets, i el brossat.